La història no es pot canviar

Conec en Joan Bravo del barri, de fer unes cerveses i xerrar de tant en tant a les barres dels bars. Em cau bé, és un tipus estrany amb un aura que dóna què pensar... Un dia, em comentà, que tot reflexionant a l’aeroport, va pensar en mi. Sap que sóc un humil novel·lista; segons ell, ha tingut una vida intensa i em proposa d’escriure la seva història. Jo li contesto que en aquells moments estic en un altre tema... —De tota manera —li comento, intuint la seva decepció—, si vols, podem quedar un vespre i m’expliques una anècdota, si funciona seguim, i sinó, ens fotem unes birres. Quan entra al bar, inspecciona la parròquia i seu de cara a la porta amb la paret a l’esquena. Demanem, trec fulls i un “Pilot” i ell comença a parlar. I el que ve a continuació, s’ho creguin o no, és el que em va explicar.